dimecres, 5 de maig de 2010

Vida de l'avi sense néts (el desenllaç)

Hi havia l'Encarnació de Cal Jepet que cada cop que el veia amb l'ampolla a les mans se li tirava al damunt propinat-li petons i abraçades, sempre li deia que havia salvat el seu difunt marit de l'amputació de la cama esquerra amb el seu ungüent, i al final va resultar que va morir atrapat al tractor mentre llaurava el camp perquè no podia treure la cama de sota la ferralla. L'Encarnació havia sigut una de les dues dones de la seva vida, amb ella es va fer el primer petó sota la figuera de l'hort del seu avi en un capvespre humit, amb ella havien construït una cabana de fusta i joncs al costat de la riera, amb ella havien descobert les coses més meravelloses de la vida... fins que la seva mare va morir en un fatídic Diumenge de Rams, a la sortida de la benedicció de la palma; a partir d'aquell dia l'Encarnació va començar a cuidar-se dels seus dos germans petits i de la casa. La distància entre ells dos es va anar fent més i més gran, en alguna ocasió pensava en ella i en aquelles tardes, sent conscient que mai més tornarien.
Sospirava olorant el romaní, sentint la piuladissa dels periquitos del veí del davant i les corredisses i les rialles dels nens que jugaven al pati de l'escola de la cantonada. Lentament girà el coll d'esquerra a dreta, notant l'aire darrere les orelles. Era feliç, malgrat tot el que havia passat, era feliç. Va tancar la porta del balcó, agafà el bastó i la boina i sortí al carrer; era l'hora de veure passar els cotxes per la carretera. La font de la Plaça de l'Ajuntament no funcionava, l'aigua, de color verdós i espumosa, restava estancada mentre els coloms hi xarrupejaven. Es dirigí al banc de pedra guixat amb retoladors permanents, va treure de dins la butxaca una fulla de diari, la posà sobre la freda llosa i hi assegurà el cul tirant enrere l'esquena; al seu costat s'hi asseia el Sardané, un bon home, lluitador fins el final, tot i ser una mica sord. Van fer petar la xerrada, recordaren les pel·lícules que havien anat a veure al vell cinema de la cooperativa que ara volien tirar a terra perquè deien que estava en estat ruïnós; van acordar que allò era una bajanada, que el cine s'havia aixecat amb els totxos de la bòbila on ambdós havien treballat. I van callar, cada dia es trobaven al mateix banc i pel sol fet de fer-se companyia física, creien que les paraules sobraven, consideraven que quan s'arribava a una certa edat, el més important era la companyia; que es va fer fonedissa quan, com cada matí i a la mateixa hora, el Sardané es mirava el rellotge i s'aixecava ranquejant mentre es feia fregues a la ronyonada; havia d'anar a buscar els néts a l'escola.
Ell es quedava allà assegut, pensatiu, al seu voltant els coloms es continuaven remullant, els cotxes paraven davant els semàfor vermell, i les persones que coneixia de vista caminaven amunt i avall, saludant ràpidament a tothom amb qui es creuaven per evitar la conversa. Aquell era el moment més trist del dia, allà assegut, sota els raigs de Sol, absent de tots, esperant que passés alguna cosa interessant, que algú el saludés, esperant res. Tota la vida havia viscut a la mateixa població però el ritme de vida l'havia deixat prostrat al banc de pedra; no estava bé, no tenia a ningú, coneixia a molta gent, però no es sentia estimat, mai s'havia sentit estimat, ni tan sols per part de l'Enriqueta o el Sardané, era un simple objecte de decoració... havia decidit fer el pas, al cap i a la fi hi havia molta gent que el feia i el món continuava igual, què passaria si no anés a buscar els diaris cada matí? Qui el trobaria a faltar? Sabia la resposta, i li feia mal. S'aixecà del banc i marxà cap a casa, era hora de fer el pas. Per fi aquells vella carta que guardava a la caixeta de fusta dins el calaix del calçotets seria llegida.

2 comentaris:

  1. Estic emocionat.
    Quina gran aparició la del Sardané.
    Ah, i crec que l'Encarnació "e una mujé ke e digna d'admirar"...

    ResponElimina
  2. Com que desenllaç?
    Ara no sabrem que diu la carta?

    Suposem tots els seguidors/admiradors que això és només el primer volum de la trilogia.

    ResponElimina