dimecres, 17 de novembre del 2010

Rulf

Concebut l'any 13687 aC, el petit Rulf, fill d'un pintor de coves i d'una recol·lectora d'arrels, de seguida va saber que la seva existència al món terrenal duraria poc, però per aquest motiu va intentar viure al màxim.
Ja de ben jovenet va destacar per sobre dels seus companys per tenir els peus plans. Cofoi de la seva malformació, a ple hivern se n'aprofitava per lliscar sobre el gel format en tolls d'aigua pútrida, carregant els seus amics a coll-i-bé anava amunt i avall de la bassa, fent mil i una piruetes a l'estil de'n Evgeni Plushenko.
Però clar, a mida que el gel s'anava desfent i els arbres començaven a florir, el petit Rulf s'avorria.
Tot i això, i gràcies a la política d'ensenyament “anti ni-ni's” del seu poblat, quan ja feia caloreta, el cap de la tribu s'emportava tots els joves de cacera. El petit Rulf, però, com que tenia els peus plans no podia caçar (deien els més vells de la tribu que la gent amb els peus plans atreien els animals més ferotges perquè deixaven les petjades més fondes); així que la seva feina estava totalment definida: quan una fera es disposava a atacar algú de la seva tropa, ell havia de ser prou intel·ligent per adonar-se'n abans que ningú i, a la vegada, intentar distreure a l'animal salvatge. I com ho feia? Doncs de l'única manera que sabia, a l'estil de'n Eugeni Plushenko: que si tombarella, que si mortal endavant, que si doble mortal endavant (el doble mortal enrere no li acabava de sortir), que si salt amb gir de 90º, que si salt mortal amb doble gir de 180º, que si salt mortal enrere amb triple gir de 124º (ni un més ni un menys), que si... Era un no parar. I ell, cofoi de les seves habilitats i amb els peus untats d'oli de reïna per lliscar més bé (si no com creieu que podia lliscar sobre l'herba?) deixava embadalits a animals, ocells, persones i arrels (que treien el cap de sota terra per veure l'espectacle).


Tot era flors i violes i romaní, de seguida es començà a fer un nom entre les tribus de la zona, ja no era el petit Rulf, arreu on anava l'anomenaven "Rulf el Gran". El seu pare es feia un fart de pintar còdols de riu amb la cara del seu fill i la seva mare va deixar de recol·lectar arrels per gestionar els beneficis que el seu fill aportava a la cova. Una actuació de Rulf es pagava a preu d'or (metafòricament, és clar): mitja hora de tombarelles equivalien a 2 senglars i 4 pedres de sílex (al ser catalans tenien un gran problema amb el sílex i n'havien d'anar a buscar a la tribu dels francs, més enllà dels Pirineus). La fama era immensa, tots li volien tocar els peus, tothom volia ser com ell, vestir la mateixa pell i portar el mateix tallat de cabell.

Els dies passaven, i amb ells les estacions, i els anys. El petit Rulf ja no era tant petit. Als seus 32 anys era un dels considerats "savis" de la tribu (ells no ho sabien, però rebien aquest nom perquè era massa ofensiu dir que eren els més vells de la tribu i que estaven a punt de morir). Continuava amb els peus plans embetumats de reïna (havia descobert que la reïna és, també, molt enganxifosa) i encara no sabia fer el doble mortal enrere. Era conscient que ara ja no n'aprendria; de fet, era conscient que si n'aprengués ja no importaria a ningú, ell era un "savi" i ara totes les mirades anaven dirigides al seu nét, que tenia la particularitat de patir una cremada de 3r grau a la ma esquerra, fruit d'una guspira calenta que ni ell sap com va aconseguir mentre jugava a picar pedres. Ja em direu... futileses.

dijous, 4 de novembre del 2010

La visita del Papa, benefici?

Suposo que ho sabeu, però si per alguna estranya raó viviu dins una cova al mig del bosc on l'únic contacte mig humà és quan toqueu la molsa que creix a la roca humida que utilitzeu per dipositar-hi les fulles esgrogueïdes de la tardor per tal de fer-ne un collaret que vendreu en una fira medieval, (pausa dramàtica i necessària per agafar aire) us ho explicaré: aquest Diumenge (l'únic dia que, com va dir Mossèn Ballarín, els clergues treballen) ens visita el Papa Benet XVI.

Oh! Què bé! Ens ve a visitar el Papa!! Què guai!
Aniré a comprar un ciri i li demanaré que me'l signi!
Doncs jo fa un any que estic brodant un mocador amb la seva cara i la meva envoltats d'un cor en forma d'àngel que aguanta pacientment un ciri que, a la vegada, hi surt la cara de Jesucrist i la Verge Maria! <-- Exemples de l'histerisme que deuen patir les monges de qualsevol convent, ara mateix

Però la pregunta és: si ve el president de Kazakhstan, el senyor Karim Kajymqanuly Massimov (sí, té un cognom rus), tallarem els carrers, prepararem pantalles gegants i construirem estances noves a l'arquebisbat de Barcelona perquè hi pugui dormir tranquil·lament? La resposta no cal que la contesteu... bé, va... sí... contesteu-la (teniu 3 segons) 1, 2 i... 3! Exacte, la resposta és no!

Ara direu, home el Papa és l'escollit de Déu per ensenyar la pràctica catòlica a la terra. Sí, però, com el senyor Karim, també és un cap d'estat. I què hauria de ser més important? Establir contactes amb un estat per tal d'obrir-nos en nous mercats i així potenciar l'economia local, o establir contactes amb el cap de l'església catòlica per tal d'aconseguir, suposadament, que per un dia la ciutat de Barcelona sigui el melic del món?

Perquè aquesta és una altra. El fet que vingui el Papa no causa cap mena de benefici a la ciutat de Barcelona. D'acord, amb els milers i milers de visitants que vindran aquest cap de setmana, els comerciants de la ciutat hauran fet l'agost el mes de novembre i això sempre està bé, però quan val tot el muntatge? Recordem que bona part d'aquest el paguem tots nosaltres, amb el diner públic. També és bo recordar que a Espanya, segons diu la Constitució, es garanteix la llibertat de culte de les persones i assegura relacions de cooperacions entre els poders públics i totes les confessions religioses. D'acord, davant d'això, l'estat aportaria diner públic en una visita del senyor Tenzin Gyatso, el líder espiritual dels budistes?
Amb dades del 2004, Catalunya va rebre 11.816.977 turistes, el 22'6% de tots els turistesd'Espanya, el 7è país de la UE amb més turistes. Aquests són els autèntics beneficis!

De veritat volem que Barcelona sigui el melic del món durant un dia perquè ens ve a visitar el Papa? De debò volem tenir aquest dubtós honor? Amb mi que no hi comptin.

Un altre tema molt interessant és la gent que estan a favor de la visita del Papa perquè "així l'obra d'Antoni Gaudí serà consagrada". A aquesta gent els hi diria (i els hi he dit) que l'obra d'Antoni Gaudí està consagrada, reconsagrada i tornada a consagrar: l'any 2009 la Sagrada Família va ser visitada per ATENCIÓ! més de 2'3 milions de turistes! Persò sí, teniu raó, l'obra d'Antoni Gaudí ha de rebre la visita del Papa, és absolutament necessari. Si de veritat voleu que la figura d'Antoni Gaudí sigui, encara més, reconeguda arreu, no us esteu a buscar possible miracles que hagués pogut fer (per miracles a Lourdes, i encara gràcies), intenteu que la Sagrada Família es finalitzi tal i com ell va desitjar.

Per acabar, dir que tots som lliures de fer el que ens roti; així doncs, si algun humil lector d'aquest sermó vol anar a veure "la gran festa de l'església" que porti paraigües perquè (Déu no ho vulgui) sembla que plourà. Ai, las! Déu envia el seu alter ego terrenal a Barcelona i podria ser que el propi Déu fes que plogués... curiós.


I aquí us deixo un vídeo. No tingueu cap mena de dubte que la meva voluntat és que sigui d'allò més parcial: http://www.youtube.com/watch?v=Mmt1rnJ_a40



PD. M'acabo de llegir el text i potser desprèn demagogia per tots els costats, però què coi! Els partits polítics també en fan i guanyen (o no) eleccions
PD2. D'acord, el primer PD també conté una mica de demagògia... què?! Que ara no puc fer com els de PlataformaxCatalunya? Casum seuna!