Avui la llengua catalana està un xic més trista, ja no només pels atacs rebuts per part del Tribunal Superior de Justícia, mutilant, cada vegada més, l'ús de la nostra estimada llengua a l'administració pública (de moment a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida; esperant, però, que el Partit Popular porti a recurs tota l'administració pública); avui el català està un xic més trist per la mort del doctor Joan Solà i Cortassa, lingüista i filòleg.
Un sentiment de buidor m'ha envaït el cos, d'acord que mai vaig poder gaudir de les seves classes, tot just quan un jove navassenc trepitjava el terra històric de la facultat de flologia, Joan Solà feia la seva última classe; però què voleu que us digui, ha sigut tant important la seva figura i la seva tasca en la lluita i normalització del català, que tot catalanoparlant hauria de sentir aquesta buidor a l'estómac que en ocasions és estranya, però que tots sabem que existeix i surt quan menys ens ho esperem.
Des d'aquest Mongetes Mutants,
Descansi en Pau, Joan Solà i Cortassa
Tingui per segur que lluitarem tal i com va fer per tal d'aconseguir que el català sigui el principal eix comunicatiu dels Països Catalans, cosa que diferents institucions i partits polítics volen dinamitar.
