dimecres, 27 d’octubre del 2010

Petit homenatge a Joan Solà i Cortassa

Avui la llengua catalana està un xic més trista, ja no només pels atacs rebuts per part del Tribunal Superior de Justícia, mutilant, cada vegada més, l'ús de la nostra estimada llengua a l'administració pública (de moment a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida; esperant, però, que el Partit Popular porti a recurs tota l'administració pública); avui el català està un xic més trist per la mort del doctor Joan Solà i Cortassa, lingüista i filòleg.

Un sentiment de buidor m'ha envaït el cos, d'acord que mai vaig poder gaudir de les seves classes, tot just quan un jove navassenc trepitjava el terra històric de la facultat de flologia, Joan Solà feia la seva última classe; però què voleu que us digui, ha sigut tant important la seva figura i la seva tasca en la lluita i normalització del català, que tot catalanoparlant hauria de sentir aquesta buidor a l'estómac que en ocasions és estranya, però que tots sabem que existeix i surt quan menys ens ho esperem.


Des d'aquest Mongetes Mutants,

Descansi en Pau, Joan Solà i Cortassa


Tingui per segur que lluitarem tal i com va fer per tal d'aconseguir que el català sigui el principal eix comunicatiu dels Països Catalans, cosa que diferents institucions i partits polítics volen dinamitar.

2 comentaris:

  1. Genís, en Joan Solà estaria totalment d'acord amb les teves últimes línies, ja que ell ho va deixar escrit en el seu darrer article: "Però és llei de vida: cal donar pas als més joves, que tenen molta més empenta i més informació[...]".

    Jo tampoc l'he tractat perquè no he tingut l'oportunitat de tenir-lo com a professor, però SÍ que puc admirar i elogiar la gran tasca que ha fet per la nostra llengua i el nostre poble. La seva saviesa els va cantar les quaranta als polítics que hi havia aquell dia al Parlament. Que gran! A més, a mi em feia molta gràcia trobar-me'l per la facultat. De la mateixa manera que als nens els fa il3lusió trobar-se certs esportistes, a mi em feia il·lusió trobar-me un filòleg català tan important, el qual compartia els mateixos sentiments que jo envers la llengua catalana.

    Joan Solà, descansi en pau i que visqui la nostra terra i la nostra llengua ||*||


    Laia

    ResponElimina
  2. Ara és nostra la feina d'homenatjar a Solà fent de la llengua una llengua normalitzada i viva.

    Ja us ho dic, aquest matí quan me n'he assabentat m'ha caigut l'alegria del dia a terra. L'he sentit com una pèrdua pròpia car ha estat una pèrdua per a tots els de parla catalana.

    ResponElimina