dijous, 20 de maig de 2010

Els bonobos i jo

Visc amb por. Quan obro els ulls miro a banda i banda de l'habitació, temorós de trobar-me'l assegut a la cadira de l'escriptori amb el seu mig somriure permanent. I si s'amaga dins la nevera, sota la pica, o dins l'armari dels cereals? I si quan obro la televisió me'l trobo allà? No ho podria aguantar. Fa dies que no esmorzo ni miro el Cuní per por. Obro l'aixeta de de l'aigua freda de la dutxa, potser així deixo de pensar en ell mentre em vaig encongint sota la pressió de l'aigua gelada.

Maleeixo el dia que vaig fer el pas, maleeixo qui em va dir que amb ell seria molt més divertit, que aprendria més, que em sentiria realitzat; tot era mentida. El dia que li vaig entregar la fitxa estava content, ara sé que la fitxa em lliga sempre més a ell, i no puc deixar de pensar en el seu somriure assetjador...

Tot va començar el dia que vaig obrir la safata d'entrada i vaig veure un missatge seu: "benvolgudes/ts". Molt bé, vaig pensar, està bé que ens vagi informant. Però a l'endemà, un altre correu, i un altre, i un altre, i un altre, i un altre... fins a dia d'avui. Han passat uns tres mesos des del primer... i no ha parat; al principi me n'enviava un a la setmana, després dos, tres, i fins i tot quatre en un mateix dia! No sé què fer, obro amb temor l'ordinador, a tot arreu veig la seva cara, he d'anar amb passamuntanyes i ulleres de sol pel carrer per por que em pugui reconèixer; cada cop que entro en un bar observo detingudament fins l'últim racó per si hi és, no entro als ascensors per si me'l trobo de cara... de fet, evito sortir de casa, però fins i tot dins de casa tot em recorda a ell! Fins i tot en somnis! He somiat que era el protagonista d'un best-seller del qual se'n faria milers de còpies i una pel·lícula que enviarien casa per casa, amb la obligació de veure-la perquè entra a l'examen (no en va tenir prou amb el Rei Lyons de Disney?).

Crec que ha arribat el moment, he decidit fugir del país, marxaré a viure a una pluviselva de l'Àfrica Central, que allà els bonobos et tracten bé... però, espereu! No és un bonobo el que surt a la tapa del best-seller?


1 comentari:

  1. Idea del títol del llibre: Artur Garcia Fuster, per a futures reclamacions, a ell siusplau xD

    ResponElimina