divendres, 11 de juny de 2010

La compra del mes

Panteixant pel carrer i parant cada tres passes, duia quatre bosses curulles de productes a cada mà. Era dissabte dia 29 i acabava de fer la compra del mes.

(ALERTA! Comença un flaixbac a l'estil de Lost --> innovació al Mongetes Mutants; la casa és gran i em puc permetre efectes especials)

Va ser una gran troballa aquell clauer que quan s'obria guardava una petita peça d'alumini de la mida d'una moneda d'euro; des del dia que el va trobar, mai més ha tornat a posar la cara del rei Joan Carles al forat negre del carret de compra.
Com sempre, obria la cadireta incòmoda on abans s'hi asseien els seus fills per posar-hi la cartera i avançava amb pas ferm i decidit cap els passadissos custodiats per les fileres d'estanteries. La primera parada era a la secció de productes de neteja i la seva embafadora i característica olor; allà agafava un pot de 8 litres de sabó en pols per a la rentadora, un parell de suavitzants d'aquells que fan olor de sabó de Marsella, un pot de lleixiu i un paquet de boletes anti àcars per posar a l'armari on hi guardava el vestit de casament que de tant encara s'emprovava.
El carro començava a vessar pels costats, ple fins dalt de tot tipus de productes: 5 safates de carn, 3 pots de cafè, iogurts de tots els sabors i tipus, caixes de bombons, dotze litres de llet semi-desnatada (estava a mig règim), 3 paquets de xiclets sense sucre, una fregall i una pala, menjar pels canaris, sorra pel gat, dos enciams, una escarola, quatre pebrots (dos de vermells, un de verd i un de groc per fer el sofregit), un paquet de macarrons, espaguetis i raviolis, dos pots de crema de cacau, un paquet de sal, compreses i un llarg etcètera més.

Després de passar per caixa, pagar els 112,59 euros, recollir els punts descompte i posar tots els productes a les vuit bosses que havia omplert, es va dirigir a casa seva. Sort que tan sols era a un edifici, perquè les nanses de les bosses començaven a tallar els dits esbotifarrats i morats per la manca de reg sanguini. Davant del portal, va estar a punt de deixar les quatre bosses de la mà esquerra al terra per agafar la clau, però aquell veí del 3r 2a de color torradet el va obrir amb un somriure radiant que mostrava un parell de dents d'or. Obrí la porta del rònec ascensor que el dia abans s'havia espatllat, hi deixà les vuit bosses, es fregà les mans i va prémer el número 1. Dins l'ascensor es va mirar al mirall i es va treure una lleganya encallada al llagrimall de l'ull dret. Ja havia arribat.

- Ja sóc aquí!
No hi va haver resposta.
- Avui he comprat massa i tot, 120 euros que m'ha costat! Però així en tenim per tot el mes.
No hi va haver resposta.

Escodrinyà en la foscor la finestra i apujà un xic la persiana, suficient per notar els raigs de sol tímids a la seva pell. Desenes de caixes s'apilaven arreu i la fortor de menjar en descomposició impregnava els seus narius; a la seva dreta, els canaris no piulaven. S'acostà al balancí, li acaricià el cabell i li féu un petó al front.
- Bon dia, vaig a buscar una caixa per deixar-hi tot això. Ara torno, no marxis.

El balancí es va moure delicadament i un raig de Sol curiós va il·luminar l'escena: una mosca covava els ous dins l'orella i els cucs començaven a recórrer la pell gelada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada