diumenge, 4 d’abril de 2010

Visca el clero!

Ho he de fer públic.
A partir d'avui sóc un fervent seguidor de l'església catòlica, apostòlica i romana, dels 265 Papes (des de Sant Pere fins el Benet XVI, passant per noms tan il·lustres com Sant Anaclet, Sant Urbà, Sant Zòsim, Sant Hormisdes o el meravellós Sant Deodat), del celibat, del vi de missa, dels escolanets i de la olor de gas que fa l'església de Navàs (les castelles no s'equivoquen quan diuen que Catalunya és el més semblant a l'Alemanya de Hitler; de fet, a Navàs tenim com a centre de culte religiós la més gran cambra de gas del territori; això sí, els ciris són d'aquells de bombeta, no fos cas que algú en portés un dels de tota la vida, l'encengués amb el llumí i sortíssim al "Gente" de TVE deixant un forat negre allà on molts nens i nenes han fet la primera comunió).

Fins ara estava ofuscat, creia que la religió era com un petit cuc que va rossegant la poma fins que l'eixuga completament. Estava equivocat. Una religió que té com a màxim exponent terrenal a un senyor que ha amagat els seus amics i familiars de falses acusacions sobre canalleta deixant-los per uns simples Roman Polanski's o Michael Jackson's és digne d'admirar.
I no només això, m'omple de gran satisfacció veure com el jovent català s'aboca a Déu, veure amb quines ganes assisteixen a missa setmanal, fan cua per agafar la hòstia, es saben tots els cants de memòria i s'ofereixen per llegir els salms, encendre els ciris (a Navàs, bombetes) o passar la ufanosa cistelleta de vímet que acaba curulla de calers que el mossèn destina a renovar les bíblies, editar fulls parroquials, arreglar el rellotge del campanar que va a deshora o organitzar sopars austers amb la minyona i tota la família de la parròquia.

Ara bé, el que m'ha fet canviar de mentalitat, tornant-me així en un noi de bé que resa el parenostre abans d'anar a dormir, és la celebració de la Setmana Santa. Alguns pecadors prefereixen fer cas omís d'aquesta festivitat i no assisteix a les processons... ja s'ho trobaran el dia del Judici Final, no saben el que es perden:

- Poder gaudir del silenci sepulcral del carrer tallat pels cops de llança contra el terra realitzats per una legió d'homes panxuts amb setvetes romanes, cascs amb una escombreta de vàter horitzontal i cara de pocs amics... no té preu
- Formar part d'una reunió de Ku-Klux-Klan de coloraines que duen el ciri (a Navàs, bombetes) en clara al·lusió als membres virils que tant han perseguit al llarg dels anys des de la seva fundació a Tennessee
- Veure la jovenalla del poble (si és que el poble està format de Benjamin Button's) suant com porcs duent a les seves espatlles un "cristu" dolgut perquè l'han penjat a la creu sense el seu consentiment.
- Gaudir de la música celestial del cor de la residència acompanyada per un grup de cornetes i tambors que, desafinats pel fred, posen la solemnitat necessària a l'acte

Tot plegat és d'allò més emotiu! A partir d'ara juro solemnement que mai més tornaré a passar gana!! O no... com anava??? Bé... de moment... he de reconèixer que m'ho he après amb filosofia... i tot just passo pel primer capítol capítol de la bíblia, que es titula, molt encertadament, "Jesucrist era marica".

Visca el clero!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada