Tot torna a...

Tot torna a ser normal, tot torna a ser al seu lloc, tot torna a estar tranquil, tot torna a la monotonia, tot torna a ser com era abans i tot torna a esdevenir conegut.

Tot torna... o no!

Avui fa exactament una setmana un senyor molt eixerit va venir a arreglar-nos la persiana del menjador; a fora nevava, i molt. Tots els carrers de Barcelona quedaven emblanquinats, tal i com quan tires farina sobre el pessebre. La gent mirava pacientment el cel, com si esperés que per tan sols mirar-lo aquest decidís fer-nos una treva fent sortir el Sol. Però no va ser així, aquell dia el cel va decidir plorar gruixut i blanc. Potser no va pensar en els problemes que comportaria l'esblanqueïda jornada... però de tot això ja fa una setmana.

Avui no ha vingut un senyor molt eixerit a arreglar-nos la persiana del menjador. Avui fa Sol. Avui fa un d'aquells dies que dius: "qui va ser el dissenyador del color del cel? Qui va decidir donar aquesta tonalitat sobre els nostres caps? Això ha de ser obra del gran mestre Delacroix". Comença una nova setmana, però com sempre estem desinformats del què ens espera...

I si no, qui ens hauria dit que el diumenge passat seria l'inici d'una setmana dominada pel blanc (meteorològicament i esportivament)? Qui ens hauria dit que parlaríem d'arbres, masies, dones, futbol, sexe, ràdio, estudis, miralls, cotxes, borinots, abelles i el seu llenguatge, Camprodon, neu, televisió, Antònia Font, sofà, plats, alcohol, festes, dormir, inflables, vaixells, avionetes i es teu submarí aparcat? Wa yeah!