dijous, 4 de març del 2010

Petits detalls...

Barcelona és curiosa.
Tot i la seva immensitat, la seva arquitectura, la seva gent, els seus racons amagats, el seu ambient mediterrani, la seva cuina, la seva majestuositat, la seva grandiositat, la seva festa, etc. Tot i això, encara no m'havia aconseguit enamorar... fins avui. Avui ha sigut el dia que he dit: Barcelona m'ha atrapat.

Posem-ho en situació: surto de la facultat per Aribau i allà em trobo amb l'Anna, que espera pacientment a la Sareta. Xerrem, parlem de les últimes classes que hem tingut i del cap de setmana, però jo he deixat d'escoltar-la; sento el so d'una flauta dolça que es va acostant, em giro i veig a un nen d'uns 5 anys i d'origen xinès (vestit amb els típics pantalonets grisos i curts i el jerseiet de punt d'escola privada) tocant la flauta amb un mà mentre amb l'altra porta una bossa de "Fritos Matutano".
No sé que he vist en aquest sagalet, però en aquest mateix moment he pensat: Barcelona és això, els petits detalls.

2 comentaris:

  1. Cosmopolitisme? un aisàtic menjant refregits comercialitzats al límit i probablement d'orígen nord-americà. Això sí la flauta, tot i haver-la comprat el seu pare a un super xinès desgravant-ne l'IVA és fabricada al seu país i... qui sap, potser algun hi dia interpreti alguna peça catalana de tota la vida.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Jo en tinc una altre de patates fregides:
    En una parada de bus, una parella nascuda a l'Índia juga amb el seu fillet, d'uns dos anyets. El nen menja patates fregides del Mc Donalds, mentre, al costat, acaben d'atracar un home vell que parla amb la policia amb un trau al cap que déu n'hi do . . .
    A l'altre cantó del carrer, un home de raça negre i melena abundant canta per uns turistes rossets, que seuen en una terrassa.
    Quin quadre!
    Als que som de pagès ens impressiona la complexitat i la quantitat de situacions que es viuen a la ciutat.
    Suposo que ja ens hi anirem acostumant . . .
    Ens veiem!

    ResponElimina