dilluns, 17 de febrer del 2014

19:03 hores

Avui fa tres dies que vaig començar a espiar-te.
Tot va començar el dimarts passat per casualitat. Jo els dimarts no tinc massa res a fer, treure a passejar el gos ben d'hora, mirar si els periquitos tenen menjar --i si no en tenen deixar una nota perquè ma mare els n'hi posi--, anar a fer el cafè al Galeno i poca cosa més; a vegades, a les tardes, pujo al terrat a prendre el sol, i si em fa mandra m'escarxofo al sofà i jugo a la GameCube. En tot cas ara això no és important. 
Com et deia va ser casualitat, jo ja sabia que es llogava el pis, el que no sabia és que el llogaríeu tan ràpid, les teves companyes de pis i tu! És un pis molt maco... ho sé perquè és igual que el meu, per això ho sé, no pas perquè hi hagi entrat; i el barri està molt bé, tot i ser al centre és molt tranquil, ja ho veuràs! Com et deia va ser pura casualitat: jo mai obro la finestra de l'habitació, no l'obro perquè dóna al mateix lloc que la teva, al forat de l'escala, i és un merder, que si ara corrent d'aire, que si ara puja l'olor de maria dels veïns de sota, que si ara algú tanca la porta d'un cop i baixa corrents... Què t'he de dir! Però el dimarts passat la vaig obrir perquè vaig decidir espolsar el matalàs, i allà erets. Palplantada davant de la finestra amb una samarreta dels Ramones i unes calcetes crec que blaves, ara no ho sé; estaves mirant el mòbil i somreies, i de cop et vas girar, vas tancar el llum i vas marxar. Era la primera vegada que et veia i tu no em vas ni notar.
Des d'aquell dia que crec que estic bastant enamorat de tu, i és per això que t'espio. No pensis malament, simplement he mogut de lloc els mobles de la meva habitació per tal de gaudir-te amb el màxim confort. Si mai véns a casa ja t'ho ensenyaré, però perquè te'n facis una idea he mogut l'escriptori cap a un costat, de tal manera que ara l'espai de sota la finestra queda lliure, ideal per posar-hi el puf, una petita tauleta que em serveix de suport per fer quatre anotacions del que vaig veient, que és ben poca cosa, la veritat, i per guardar-hi els Kleenexs. Encara m'hi cap una càmera, però tranquil·la que encara no m'ha arribat. L'he demanada al fotògraf de sota, és bon nano i si li dius que vius al bloc segur que et fa alguna oferta; a mi com que ja em coneix em regala un punt de llibre per cada foto de carnet que vaig a fer-me. No me'n faig gairebé mai, i tampoc llegeixo, però és un detall maco, no trobes?
En fi, això, que t'espio. A veure, també és veritat que només fa tres dies, i que en aquests tres dies només t'has mostrat una vegada. Una! Va ser abans d'ahir, a les 19:03 hores, anaves vestida amb una samarreta d'esport i una pantalons curts de color blau, crec, ara no ho sé. Vas obrir el llum, vas deixar no sé què s'obre de la tauleta i vas marxar. Res més. I jo això no ho entenc. O ets una noia que pares ben poc per casa o és que estic de molt mala sort i faig capcinades més llargues de les que em penso i m'ho perdo tot... És per això que t'envio aquesta nota, per veure si em podries fer una mica d'horari de quan pares per casa, perquè és evident que no et controlo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada