dilluns, 20 de setembre del 2010

Avui no hi hauria classe

piripiripiiiip piripiripiiiip piripiripiiiip (efectivament, això representa el so d'un despertador... els efectes especials del Mongetes Mutants són apostoflants!)

-Nooooooooo! Tres minutets i mig més!!

piripiripiiiip piripiripiiiip piripiripiiiip

- Uffff!! Va home que som dilluns! Un moment... avui som dilluns... MERDA!!!!


Les primeres gotes de la dutxa mullaven la pell adormida i marcada pels plecs del llençol, i l'aigua calenta ja arribava lentament. Després d'una ensabonada ràpida però gratificant, es posà les mitges que havia guardat fins aquest dia, havia de causar bona impressió per ser el primer dia. Abans d'anar a dormir ja havia preparat la roba que es posaria: la faldilla de tub de color gris juntament amb la brusa vermella que va comprar al Zara quedarien perfecte, bona combinació, i el que és més important, sexi però sense ensenyar res.

Encara tenia temps, així que es preparà un bon esmorzar per tal de no defallir durant tot el matí: unes torradetes de pa de sègol esperaven tranquil·les damunt del plat que una cullereta les suqués de melmelada de pruna casolana (que va comprar en un mercat medieval); mentrestant, les taronges anaven fent moviments en rodó mentre l'espremedor les deixava seques. Posà la ràdio i comença a menjar; al primer mossec va notar la textura de la melmelada que li regalimava gola avall, al segon mossec, però, va notar com la textura de la melmelada li regalimava barbeta avall, fins arribar en contacte amb la bonica brusa de color vermell que tant conjuntava amb la faldilla de tub grisa

- Merda! I ara què? A veure si tinc temps... només 3/4 d'hora?! No! I ara què em poso, què em poso?!?! A veure, tranquil·litzat i pensa! El top vermell és massa lleig per un dia com avui, la camisa és a la roba bruta, el jersei de punt eixugant-se, això no... això... hmmm... ja ho tinc! Em posaré la samarreta que vaig comprar a Nàpols (no és tan sexi però bé, tampoc ensenyo res). I de pantalons? A veure... amb això només hi queden bé... sí, decidit, els pantalons negres de Stradivarius! Tot i que semblo una monja..però és igual, que vaig tard!


Corrent com si li anés la vida, baixava les escales de tres en tres i, apunt d'entrebancar-se amb l'últim graó, va obrir la porta de cop i va veure desesperada com marxava el bus. S'hauria d'esperar, i les carpeta rosa i la carregada d'apunts començaven a pesar.
Al fons veia com un estimat 14 s'acostava lentament a la parada del bus i, tot i que anava ple com un ou, va poder-s'hi entaforar, entre una senyora empolainada i retocada per tots cantons i un sud-americà rialler que escoltava bachata.

Per fi havia arribat. L'edifici imponent s'alçava sobre els seus peus, tremolosos de nervis, era la primera vegada que trepitjava els seus terres centenaris per impartir docència; ho tenia tot a punt: les ganes, l'aula plena d'alumnes que es saluden efusivament, la cadira preparada sobre l'entarimat de davant la pissarra, el "pen" amb textos llatins de Ciceró, la carpeta rosa i la carpeta dels... dels... i els apunts?! al terra del bus, trepitjats per la dona empolainada i retocada amb música de bachata com a banda sonora.



Avui no hi hauria classe.

2 comentaris:

  1. Genís ets el meu ídol. T'adoro! mira que escriure això de la Monja! Aish ^^ Voldré una versió de l'Espadaler!

    ResponElimina