dijous, 21 de juliol de 2011

L'escriptora


    - Inspector! Hem trobat això sobre la taula
    - El què? -digué mentre, amb una pinça introduïa una peça mil·limètrica del que podria ser una ungla a una bosseta de plàstic transparent.
    - Doncs... si es gira ho veurà
L'inspector, que tancà la bosseta de plàstic, s'aixecà subjectant-se el genoll dret -el que t'he fotut el menisc- amb la mà, remugant a mitja veu alguna cosa com «coi de subinspector, sempre tocant els collons!»
    - Dóna'm! -I estengué la mà al subinspector- Una carta perfumada? No serà de...
    - Exacte! -contesta ràpidament.
    - A veure... -i, agafant les ulleres que portava de penjoll, se les va desencaixar per la meitat i a l'alçada dels ulls se les va tornar a encaixar.

Benvolguts, 
Suposo que ara mateix esteu llegint aquesta carta que fa olor de colònia, espero que us agradi. No us podeu queixar, no us l'he feta buscar gaire (entenc que, a no ser que algú se us hagi avançat, era sobre la taula del menjador, al costat de les tisores de podar).
Primer de tot, us he de dir que no ho he fet jo. De debò. Us preguntareu que si no ho he fet jo, per què no sóc aquí amb vosaltres, en estat de xoc, parlant amb el vostre psicòleg, gemegant i somicant, fent cops de cap rítmicament amunt i avall amb les mans creuades mentre aguanto un mocador de paper remocat. Doncs bé, perquè no tinc temps. El vol marxa d'aquí un parell d'hores. Entenc que no enteneu res... així que, i espero que si algun dia he de declarar aquesta carta sigui una prova a favor meu, us ho explico a continuació:
El Ciscu va morir ahir al migdia, concretament a l'hora de la migdiada, pels volts de les 3 de la tarda. Jo estava rentant els plats i, a la televisió, apareixien les dones que fan melmelades. Li vaig dir al Ciscu que no s'adormís i que apuntés la recepta. Quan vaig acabar de rentar els plats, vaig fer un crit al Ciscu per saber si ja havia començat la sèrie, però no em va contestar. Ja era mort. Jeia a la butaca, tenia els ulls morts mirant detingudament la televisió i, a la mà, hi descansava un boli que havia escrit quatre paraules a la llibreta: 300g de sucre. (Suposo que aquesta llibreta és a sobre del vídeo, al costat de la figureta del nen que pixa). Davant d'aquesta visió, l'únic que he fet ha sigut eixugar-me les mans arrugades per l'aigua i tancar els seus ulls grisos. Bé, com heu pogut observar, he fet alguna cosa més.
Suposo que heu llegit algun dels meus llibres i, per tant, les meves biografies a la solapa. Doncs bé, si ho heu fet sabreu que abans de jubilar-me i dedicar-me a escriure bestsellers (amb un ja en tenia prou, però l'editorial m'obligà a escriure'n un altre més dolent que el primer), era carnissera. Ara comenceu a lligar caps, no?
Feia temps que el Ciscu i jo ho teníem planejat. Havíem arribat a l'acord que abans de morir-nos havíem de visitar el lloc on ens hagués agradat viure: Xile, el nostre paradís, el país de les mines de carbó. Ara bé, si un de nosaltres es moria sense poder-lo visitar, l'altre agafaria el primer vol que pogués i hi aniria. Però no ho he pogut fer. No he pogut deixar-lo aquí, així que he decidit trencar-li un parell de costelles amb el martell que teniu sobre la taula; llavors he agafat les tisores de podar i, com si obrís un pollastre, les hi he clavat un pelet més amunt d'on he fet el cop inicial i he començat a tallar, l'he obert en canal. Per aturar l'hemorràgia he fet servir un parell de tovalloles que ja he netejat i que ara es deuen eixugar al terrat. Sí, li he robat el cor. No el podia deixar d'aquella manera, ha de venir amb mi a Xile! Així que li he tret el cor mort, n'he fet un farcellet amb el seu mocador i me l'he col·locat entre els sostenidors i la meva pell perquè notés el batec del meu cor.
Espero que m'entengueu, tot plegat no he fet res dolent, simplement m'he proveït de la seva vitalitat un cop mort, simplement l'he fet feliç portant-lo a Xile, simplement he complert amb el nostre desig, simplement he fet el que ell hagués fet.

Atentament,
Violant

PD. En mostra d'agraïment per enterrar el cos del pobre Ciscu, us he fet unes galetes de xocolata que descansen dins el forn

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada