dimarts, 28 de juny de 2011

El pintor


De pinzellada àgil, sense massa detalls i colors càlids, el Jordi, situat en un punt estratègic del seu poble, sota les voltes de l'ajuntament observant el gran parc que s'obre davant seu, tanca un ull i busca l'enquadrament perfecte fent un requadre amb les seves mans.
Fa temps que hi barrina, i creu que, avui sí, farà la seva obra mestra; res pot fallar: ha anat a comprar teles noves a la drogueria del poble -que es troba a l'altra banda de la plaça-, s'ha desplaçat fins a València per comprar un cavallet a un antiquari que diu que té una autèntica campana del Titànic, i que la ven a un preu raonable per ser la relíquia que és; i està disposat a estrenar les aquarel·les que la Núria va regalar-li quan van fer els 3 anys de casats, just abans que el deixés per un pintor de parets. A més, ha fet amistat amb tot el jurat, així que, aquest any sí, s'emportarà el concurs de pintura ràpida que cada any organitza el Cercle Artístic en motiu de la Fira de Primavera.
Al seu darrere, una colla d'avis curiosos observen com es toca el mentó nerviós mentre fa ratlles a tort i a dret, ara un toc de color groc per ressaltar el Sol, un xic de gris per ressaltar l'ombra de l'om al terra roig, i una suau barreja de blau i blanc que fa de reflex del vidre del supermercat del costat. S'atura, fa un parell de passes enrere i, tot i que està a punt d'entrebancar-se amb el bastó d'un dels avis, se'n surt, es gira, li fa un mig somriure i es torna a tocar el mentó amb aire reflexiu. No li acaba d'agradar. Troba que hi falta color, que el verd de l'om és massa artificial. Agafa les aquarel·les, barreja amb un xic d'aigua el groc, el blau, i una micona de res de vermell, i fa una pinzellada finíssima sobre la copa de l'om. Perfecte. Al seu darrere sent una remor, els avis aproven aquell petit gest. Té el primer premi assegurat. Aquest cop, sí.  

Els avis, que no tenen res més a fer, creuen que, definitivament, s'ha tornat boig i obsessiu. Potser no hi entenen massa de pintura, però allà on el Jordi pinta una ombra, ells hi veuen una piga; on pinta el reflex dels cotxes, ells hi veuen una arracada; on pinta el tronc de l'om, ells hi veuen un tirabuixó ros que descansa sobre una espatlla; on ell pinta els núvols, ells hi veuen uns ulls grossos i plaents; on ell pinta un paisatge, ells hi veuen la Núria, la dona del pintor de parets.




Enguany, tampoc guanyarà el primer premi.

1 comentari:

  1. M'ha encantat, Genís! :)
    Sobretot per la visió artística dels avis ^^

    ResponElimina