dilluns, 24 de gener de 2011

No ho entenc... no ho entenc!


- No entenc com ha pogut passar... això que he fet servir el mateix sabó de sempre, el mentolat amb traces de llimona que refresca, depura i obre els porus de la pell. No ho entenc... no ho entenc! I de cop, fregant-me amb aquella esponja que vaig comprar a la farmàcia; sap quina vull dir? Aquella que és de color groc, que sembla un formatge gruyère, sap? Aquella que al cap d'uns dies els forats estan plens de cabell... Bé, és igual, doncs m'he començat a fregar amb l'esponja i cap problema. Bé, cap problema tampoc.
- Aquí ha descobert...
- No, no! Ara hi arribem, però resulta que mentre m'estava fregant, de cop l'aigua de l'aixeta ha començat a sortir molt calenta, i no ho entenc, perquè normalment quan la caldera s'espatlla, l'aigua surt freda, no calenta! Vostè ho entén això?
- Hmmm no... però continui, continui.
- És que no ho entenc... calenta! Ha sortit l'aigua calenta! Bé, doncs això, que m'ha començat a sortir l'aigua calenta, però ho he regulat amb l'aixeta i cap problema. Llavors he agafat el xampú. Si, ja sé que sóc calb, no em miri així, però per molt calb que sigui, ens hem de netejar la closca; què es pensa? Que no es notaria? I tant que es notaria. Pensi que vaig llegir un article... on el vaig llegir... a la Sàpiens? No... ah, sí! Ho vaig llegir en un article d'Interviú... no la compro mai jo l'Interviú! Déu me'n guard! Però vaig anar a afaitar-me a cal barber i la tenia allà... per què sap? Jo sóc molt senyorito, i la màquines d'afaitar no em van bé... Però això és un altre tema. Per on anava? Ah, doncs això que vaig llegir un article que deia que a la calba hi ha molta merda. I des d'aquell dia que me la frego a consciència. Faig servir un xampú que anuncia un jugador de tennis, el paio aquell... el... el.. el Verdasco!
- Senyor, pensi que va per la seguretat social, si pot concretar...
- Sí, sí, ja acabo! Doncs resulta que la calvície bruteja molt si no la rentes i per això em vaig comprar el xampú aquest, que és molt bo, eh! I fa molt bona olor! Ja m'ho diu la meva dona: «no cal que et posis la colònia que et vaig regalar pel tió, que amb la bafarada que deixes anar totes t'aniran al darrere!» I això, que m'anava fregant i de cop he notat una cosa estranya, com si... ah! Però m'he deixat una cosa molt important! Se n'ha anat la llum. Sí, sí, tal i com ho sent, m'estava fregant l'entrecuix i de cop han caigut els ploms. Ho pot entendre, això? No cal que em contesti, jo tampoc. Però res, al cap d'uns segons ja ha tornat la llum. Tot molt estrany. Però bé, per on passava? Ah, sí! M'estava rentant i de cop he notat com si un colom se m'hagués cagat a sobre, però no com quan notes el “xop” al teu damunt, sinó quan notes que llisca cap avall. Tal i com ho sent. Però no n'he fet massa cas, he pensat que devia ser alguna gota d'aigua. I això, m'he començat a esclarir... i coi! He mirat cap al plat de la dutxa i l'aigua que quedava embussada era de color carn. I jo he pensat: «collons, si que t'has embrutat en un dia!» Però tampoc n'he fet massa cabal. Ara, la sorpresa ha sigut mentre m'eixugava, vostè sap que sóc miop, i fins que no m'he posat les ulleres i m'he mirat al mirall no ho he vist.
- I ha sigut quan ha descobert que...
- Exacte. He perdut el color, m'he quedat en blanc i negre, com si el meu fill, que és dissenyador, sap? Ui, fa coses molt modernes i amb molt colorido! I sempre diu que fa servir el fotoxup... sap què és això? Resulta que tu li dones una fotografia i t'hi pot fer el que vulguis, fins i tot treure-hi el color. I això, que sembla com si el meu fill m'hagués fet una escala de grisos, perquè noi, he perdut tot el moreno! 

3 comentaris:

  1. Una història molt curiosa, potser sí que hi hagi moments en la vida en que un es quedi en blanc i negre. M'ha agradat molt.

    ResponElimina