dilluns, 26 de juliol de 2010

Plagues d'estiu (més o menys)

No us espanteu, però està passant una cosa molt grossa a Catalunya i, tot i que nosaltres en som còmplices, no fem res per aturar-ho.

Fa anys que aquest fenomen ocorre a les nostres terres i, més concretament al litoral, amb concentració especial a l'esquerpa i bella Costa Brava i a la fogosa i saturada Costa Daurada, amb algun focus a la costa barcelonesa.

Ningú sap d'on són exactament, tampoc què hi fan aquí... Tan sols en sabem petits detalls que fan d'ells uns éssers, en el fons, carismàtics (però també és carismàtic el múscul zebra i el cranc americà i són uns animals d'allò més fills de puta). A continuació us detallaré quina és la millor manera de reconèixer-los:

Solen anar amb grup, però es classifiquen en dues tribus:
1. Tribu familiar (pare gros, MQMF, fill i filla)
2. Tribu adolescentscalentsquevenenaquíitornenambfills (mai hi ha un proporció equitativa de sexe masculí i femení: hi ha un equilibri de 7-3 a favor dels nois o de 7-3 a favor de les noies; mai hi haurà 5 nois i 5 noies)

Un cop es concentren amb les seves respectives tribus, aquests éssers invasors de les nostres costes catalanes tenen com a màxim objectiu passar-se tot l'estiu al damunt de la sorra de platja, acusant a les noies o espantant els nois (tal i com les meduses). Els que és més perillós d'aquesta plaga és que s'alimenten de tot, i és molt difícil matar-los de desnutrició com faríem, per exemple, amb qualsevol ésser humà (menys Falete); tenen prou estómac per esmorzar xurros i cafè amb llet, dinar amb una paella de 30 euros (typical spanish, però amb les gambes congelades de La Sirena) i un entrecot poc fet regat amb salsa greixosa de maionesa i ketxup, i fer un sopar lleuger a restaurants de menjar ràpid. Atenció: si es tracta de la tribu adolescentscalentsquevenenaquíitornenambfills, basen el seu esmorzar, dinar i sopar en restaurants de menjar ràpid.
Una manera inequívoca de saber qui són és parar-se un moment allà on siguis (preferiblement a la costa, si ets a un punt indeterminat de la geografia catalana muntanyosa, no cal que facis l'experiment). Un cop t'atures, has de fer una primera visió d'on ets i gira 360º en el teu propi eix. Un cop fet això has de respondre a les següents preguntes:
1. Hi ha gent amb samarretes falses d'Espanya?
2. Van amb barrets mexicans o amb gorres de beisbol?
3. Porten pantalons curts, molt curts i petits, molt petits?
4. Porten xancletes i ulleres de sol?
5. Van amb càmera de fotos?

Si les respostes són afirmatives, no en tinguis cap dubte, n'estàs envoltat! I ara què? Doncs pots fer tres coses:
1. Córrer com no ho has fet mai a la teva vida
2. Quedar-te quiet fins que marxin, evitant mirar-los als ulls
3. Establir una conversa i fer-te l'interessat fent veure que domines a la perfecció el seu idioma i els hi vols ensenyar els llocs més bonics de la població "perquè hi ha molts guies que no ho són i us enganyen i jo us ho faré gratuïtament, ja m'ho pagareu amb espècies"

I què podem fer per evitar aquesta plaga? El més preocupant és que no s'hi pot fer res; i és que no estem parlant d'un fenomen normal, estem parlant d'escamarlans

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada