divendres, 26 de febrer del 2010

Avui fa exactament 104 dies...

Avui fa exactament 104 dies (si és que no m'he descomptat) que vaig obrir la llauna de les Mongetes mutants... i, com era d'esperar, s'han podrit i han agafat aquell to verdós pelut com el tacte d'un préssec que no convida a digerir-les. És per aquesta raó que les he rentat, les he empolainat i, ara sí, ja es poden menjar!
Avui fa exactament 104 dies (si és que no m'he descomptat) que us vaig posar en l'intriga (més o menys) del perquè d'aquest nom. Doncs bé, crec que ha arribat l'hora que us ho expliqui:

Al llarg de la història hi ha hagut diverses teories sobre la creació de l'home, que encara ara duren: alguns segueixen la teoria de Darwin, altres creuen que l'home ve de la patata, els de més enllà en les teories eclesiàstiques i els menuts que no volen ser grans en les cigonyes i en la màgia de París.
Doncs bé, jo no crec en cap d'aquestes. Jo crec que els homes som mongetes mutants. I tinc proves! (aquesta última frase hauria de sonar de la mateixa manera que sona el crit d'un científic quan troba un medicament nou que va molt bé per evitar la caiguda del pèl de les orelles)
Segurament haureu vist moltes vegades la típica escena d'un senyor que agafa la mà de la seva estimada que està estirada en una llitera (que no camilla), amb la brusa descordada mostrant una panxa prominent; ambdós estan contents i els seus ulls retenen llàgrimes d'il·lusió i temor que es converteixen en sorpresa quan la infermera els hi diu:
-El veieu, és això tan petit d'aquí!
I l'home respon:
- Això? Però, però... és tant petitó... (les llàgrimes ja no es contenen i estreny encara més fort la mà de la dona, que plora) sembla una mongeta!

AHÀ! Comprovat! Tots som mongetes i, a mida que passen els dies, anem mutant fins a convertir-nos en el que som: éssers que anàvem per home/dona, i hi hem arribat.


Avui fa exactament 104 dies (si és que no m'he descomptat) que vaig iniciar aquest bloc, la idea és que no en passin 104 més...


Salut!

2 comentaris:

  1. Ara entenc perquè en Son Goku era tan temut; menjava mongetes màgiques; devorava la població infantil del planeta per fer-se més i més home i més i més invencible...

    Macabra bola de Drac, creia que tenia infància i m'he convertit en un què, en un monstre?

    ResponElimina
  2. Vaja, vaja.
    ...ni del mono ni de l'arbre.
    Ni de la pols de les estrelles ni de la costella de l'Eva.
    Ni de l'Esperit Sant. Ni d'una proveta.
    Ara resulta que venim d'una mongeta!

    Vaja, vaja.

    ResponElimina