dimecres, 4 de juliol del 2012

No és normal (o crisi universitària)

Alguna cosa no s'està fent bé quan un estudiant com jo, a tercer de carrera, s'està plantejant deixar-la, i no perquè tingui mals resultats, perquè no s'hi senti a gust o perquè no pot pagar la matrícula (que no és, en cap cas, així) sinó com un acte de rebel·lia estúpid que vol reflectir el que sent, un "ja us ho fareu, n'estic fins els ous de vosaltres i la vostra puta burocràcia".

No és normal que no puguis saber què faràs el curs vinent fins el setembre que és quan, oh sorpresa!, comença el curs.
No és normal que hagis de fer la matrícula quan les classes ja han començat.
No és normal que hi hagi la possibilitat que estiguis assistint a una classe i que després no t'hi puguis matricular perquè has demanat una ampliació de matrícula i te l'han denegada.
No és normal que, a l'últim curs de la carrera, només et puguis matricular a 10 assignatures i que després, si vols una ampliació de matrícula, hagis d'enviar una instància a la Cap d'Estudis, i ella i la seva magnanimitat decidirà si sí o si no. Si és que sí, perfecte, ja hauràs començat les classes i potser aniràs fins al capdamunt de feina fent 12, 13 o 14 assignatures, però sabràs que tens l'opció d'acabar la carrera aquell any; si és que no, potser t'hauràs matriculat a deu assignatures, t'hauran deixat ampliar fins a dues més (que és el que solen deixar fer) i observaràs que perdràs tot l'any següent fent una o dues assignatures, és a dir, entre 6 i 12 minsos crèdits, perquè no has pogut partir-te equitativament la matrícula pensant que un ésser extern en forma de Cap d'Estudis acceptarà la teva ampliació. 

I tot això al setembre. I tot això sense saber, encara, a quin preu anirà el crèdit (i si ho demanes a secretaria et diuen que millor no saber-ho, que encara no han col·locat desfibril·ladors a la universitat. Verídic.)

Tot plegat no és el pitjor. Al cap i a la fi, si et trobes en aquesta situació és perquè o no has estudiat prou, o alguna assignatura la tens ben entravessada a la glotis. El pitjor és que qui t'ha d'avaluar està igual o pitjor que tu, sense saber si l'any que ve continuarà a la universitat perquè encara no ha firmat cap contracte, sense saber si l'any que ve haurà de fer classes d'una o altra cosa, sense saber res del seu futur, i haver d'aguantar, a sobre, les traves burocràtiques que des de la mateixa universitat els imposen en forma de soga arran del coll.

Ja hem tocat fons o encara podem cavar un xic més? Algun dia ens adonarem que hem d'alçar el vol i deixar d'arrossegar-nos com un llimac en un embut oliós que et va portant al desconcert malgrat tinguis la llum ben present, però a la vegada tan llunyana? Algun dia defugirem del papanatisme que ens ha embolcallat, farem un cop de puny sobre la taula i direm prou?

L'estúpida burocratització de tot plegat ens està portant a la defunció de l'enteniment i la lògica. I nosaltres, ben arraulits en un racó, assentim com bons minyons, bevem a galet i ens deixem endur per la corrent, que està plena de merda.

3 comentaris:

  1. Pel que fa a la primera part a la UPC ho tenim molt més ben muntat almenys, a mig juliol ja tens clar tot el semestre següent...

    Pel que fa a les taxes, retallades i coses així...

    ResponElimina
  2. No et voldria enfonsar encara més, però els alemanys (aquells que sembla que avui en dia dirigeixen Europa) ho tenen tot tan burocratitzat que t'arribes a sentir en una novel·la de Kafka o a 1984. I no es tracta només d'unes normes estrictes, sinó que a més pressuposen que les coneixes i et trobes amb comentaris com "Però vostè ja hauria de saber que no es poden enviar correus electrònics als professors els caps de setmana."
    Fora de la universitat continuen els tràmits burocràtics a l'ajuntament, al banc, a correus i, encara que sembli mentida, al vídeo club, on et demanen, com si fos la cosa més normal del món, el certificat d'empadronament. Qualsevol dia em d'aquests em demanaran el carnet d'estudiant per comprar el pa (això sí ecològic, biològic i totes les etiquetes que li vulguis posar) o el contracte del pis per entrar a casa.
    Bé espero que si més no quan torni a la meva estimada Universitat de Barcelona siguin tan amables de convalidar-me totes les assignatures i no deixar-me penjada a l'últim any, si més no tenint el compte el que m'imagino que hauré de pagar.
    Una abraçada i bon estiu!

    ResponElimina
  3. "millor no saber-ho, que encara no han col·locat desfibril·ladors a la universitat"

    Sublim.


    Pel que fa a la meua situació si em vingués de gust podria copiar i enganxar tot això que has escrit al meu blog però bé, també podem mirar-nos-ho d'una altra manera, menys negra i sense tants de llimacs.

    Ja érem conscients que faríem la carrera en cinc anys i suposant que puguem matricular-nos a les 12, 13, 14 assignatures que ens falten per acabar... Algun any n'hem aprovat més de 10 o 11?

    Un any més per allí implica un any més de cervesetes entre setmana, de kebabs eventuals i de mil-i-una historietes que sempre corren entre el nostre claustre i l'edifici Josep Carner

    Ens en sortirem :)

    ResponElimina