dijous, 10 de març de 2011

En Joan

En Joan sempre truca als concursos televisius que fan a les 3 de la matinada. 

En Joan viu al bell mig de l'Eixample, en un 4t 1a de 60 metres quadrats.
Entrar a la seva habitació és tornar als 6 anys: pósters de pel·lícules de Walt Disney tapen la humitat de les parets i els peluixos s'acumulen als racons més insospitats; sobre el llit, una manta de "La màgica Do-Re-Mi", i al terra, unes sabatilles de la Hello Kitty.
Al menjador, les figures del Lladró coronen la taula creant una atmosfera pseudo-rococó (els mobles d'Ikea tallen l'escena perfecta per a Fragonard), i les cortines de vellut rosa plenes de pols fan de l'atmosfera una mena de sauna amb 28 alemanys borratxos i suats després de fer la marató de Nova York.
A la cuina, un paquet de cereals obert alimenta les paneroles que té de mascotes; dins de la nevera, un mató amb complex de rocafort fa companyia a una poma mig podrida que regalima sobre un paquet de pasta caducada que fa aigua per tot arreu. 
El lavabo... bé, recordeu els mítics Poly-Klyn de Festa Major? Doncs encara més brut.

En Joan és solter, i un berro. Però un coco, un geni, un gran empresari de present i de futur, un as de les finances, l'assot del proletariat... treballa en una important multinacional dedicada a la venda d'armes, i n'és el comercial; ha tingut la oportunitat de conèixer gent tant magnífica com l'Augusto Pinochet, el Kim Jong-il, l'Alfredo Stroessner, el Muammar el Gaddafi, el Bush pare i el Bush fill, i un llarg etcètera més.
Però, joves i no tant joves que llegiu això, vull que sapigueu una cosa: tot i ser una de les persones més influents del món, cada diumenge, a les 11 del matí, tira trossos de pa sec als coloms de Plaça Catalunya. 

En Joan viu al bell mig de l'Eixample, en un 4t 1a de 60 metres quadrats. Es gasta tot el sou trucant als concursos de la televisió que fan a les 3 de la matinada per una simple raó: necessita el contacte humà, i les figuretes del Lladró no li proporcionen aquest plaer.

2 comentaris:

  1. M'ha agradat molt, Genís ^^
    Primer per la banda sonora i després per la peculiar nevera, en especial, pel mató amb complex de rocafort hahaha

    ResponElimina
  2. La banda sonora és, sens dubte, magnífica:)

    Anna

    ResponElimina