dimecres, 9 de febrer del 2011

Volem institut públic a Navàs!

Fa fred.
Al meu davant, una esplanada erma plora pels vells temps que havia passat quan, de la seva terra, creixien els fonaments duna antiga bòbila, els totxos de la qual havien servit per construir bona part de les cases i edificis d'un poble que li va girar l'esquena en el moment que va decidir enderrocar el cos dels seus fonaments.
A la meva esquena, un edifici immens d'arquitectura dels anys seixanta, nota el pas del temps i ens cluca l'ullet amb els tendals de color taronja que tapen del sol, i que s'airegen al ritme de l'aire que deixa un camió provinent d'un escorxador de la zona, que descarrega cuixes de xai al supermercat que ocupa una part dels baixos de l'edifici dels anys seixanta, que és propietat d'una gran caixa (ara transformada en banc).
A la meva dreta, una cartellera multicolor em convida a ballar salsa a Berga, a anar a un concert de Kòdul a la sala Stroika de Manresa, a practicar l'anglès a un preu molt econòmic, i a una calçotada que organitza el Club d'Avis. Sota d'aquests cartells, una capa d'uns 3 centímetres de gruix em mostra que, anteriorment, els caps de màrqueting de les grans empreses havien pensat en penjar cartells en aquesta cartellera multicolor.
Fa fred i el bus arriba tard. Saludo a la noia que acaba d'arribar; ella em somriu, s'enriola, busca entre les butxaques de la jaqueta de color beix, treu el mòbil i es posa a manipular-lo fent veure que acaba de rebre un missatge, es gira i decideix amagar-se rere la cartellera multicolor. Van arribant més nens i nenes amb les seves maletes; hi ha de tot: des del nen que la porta lligada al seu cos, fins el nen que l'aguanta amb un sol braç. Criden i em saluden; i jo no entenc com poden estar de tant bon humor si el bus arriba tard i, a sobre, fa fred.
Miro a l'esquerra, dins el bar no hi ha ningú, tots són a fora fumant i fent petar la xerrada. Un gos jau arraulit entre les potes del seu amo i un ocellet s'ha col·locat sobre el monument a la màquina de tren, de quan el carrilet passava pel bell mig del poble.

Mentre espero, penso en el meu dret a rebre una educació obligatòria en un institut públic; de fet, aquest dret el tinc, però l'he de realitzar a 10 km, i a 1 hora i 3/4 del meu poble. I per què? Doncs perquè al meu poble el caciquisme propi de les tupinades de finals del segle XIX, principis del XX, encara és latent. Al meu poble hi ha un institut concertat que és propietat de l'església, i aquest ha fet, fa i farà el possible per tal que no es construeixi un institut públic que li pugui fer ombra; també es mostra esquerp a la innovació educativa, a l'obertura de portes cap a un món públic... prefereixen viure dels grans èxits que anys enrere havia tingut (quan els alumnes d'arreu de la comarca estudiaven a les aules d'aquest edifici; fins el punt que van haver de crear una residència d'estudiants), però aquesta excel·lència ja no hi és, s'han quedat aturats al pas del temps, no reaccionen... de fet, sí que reaccionen! Ara fa aproximadament 20 anys, van moure mans i mànigues per tal que l'institut públic al qual ara vaig, no es construís al lloc que, per lògica de població, pertocaria; curiosament, el mateix lloc des d'on reflexiono, el mateix lloc on hi ha el banc al qual sec mentre observo a la llunyania el bus que em portarà a uns 10 quilòmetres d'aquí.


VOLEM UN INSTITUT PÚBLIC A NAVÀS!

Per a més informació (i per ordre cronològic dels fets):


I per acabar aquest post, una de les primeres convocatòries (en la qual vaig participar-hi llegint-ne el manifest) de la Plataforma pro-Institut Públic a Navàs. Any: 2007





2 comentaris:

  1. El fet que es trigui una hora i tres quarts per a realitzar el trajecte de Navàs a Puig-reig (10 km) és degut a que, aprofitant el trajecte, el bus escolar s'atura a l'Ametlla de Merola, Cal Vidal, Cal Riera, Cal Marçal, Cal Prat i a El Guixaró per a recollir els alumnes que també van a l'institut de Puig-reig

    Dir també que el preu és gratuït fins al Batxillerat! Si decideixes cursar el Batxillerat a l'institut on has fet l'ESO (cosa bastant recomanable) has de pagar el preu d'un bitllet senzill. A més, a l'hora de tornar de l'institut, els alumnes de Batxillerat que van a Puig-reig s'han d'espavilar per tal de poder baixar cap a Navàs, ja que acaben abans que els estudiants d'ESO i no hi ha bus escolar; per tant, o taxi o cotxe propi.

    PD. Demano disculpes als que van a l'Institut Llobregat de Sallent, però no conec tant bé com funciona tot el tema de transport i, per tant, no puc explicar el cas.

    ResponElimina
  2. Aaaahhhhggg!!! Què ha passat? Des de Puig-reig, estem desconcertats. D'entrada, els alumnes de Navàs seran sempre benvinguts, però no ho entenem. La marxa enrera en la construcció de l'institut també ens farà anar malament a nosaltres (manca d'aules, manca d'espai...). I no cal dir que ens solidaritzem sobretot amb les famílies que, després de veure complert el seu somni, finalment hauran d'enviar els fills a estudiar al poble del costat.

    ResponElimina